A casa del meu avi hi havia capella. Era un mas a prop de Santpedor, al costat de la séquia. Cada dia resàvem el rosari. Cap al final de l’oració, després dels Misteris, es deien en llatí les lletanies a la Mare de Déu. En aquestes es va lloant repetidament a la Verge amb tota mena d’adjectius i imatges metafòriques, a les que segueix la súplica “ora pro nobis”. Era un mantra lúgubre, hipnòtic i fascinant. L’avi, el patriarca, assegut sol al primer banc, recitava. La resta, tiets, minyona, canalla, al darrere, replicàvem.
Aquest stop-motion està fet recordant aquests rosaris i per a una exposició col·lectiva amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere. La meva mare és la que recita.